TARONJA SEMPRE ESDEVENIMENT | Les Valls Web TV | Mòbil

El dissabte 22 de juliol es va presentar a la plaça de l’Hostal la desena edició del Cicle de Música Valenciana i de Cambra Vicent Garcés, amb “Taronja-Sempre esdevenint”, una proposta del coreògraf italo-brasiler Alex Guerra i del ballarí de Faura Pere Bodí. L’espectacle combina les pràctiques de la performance i la dansa contemporània, la música amb la vídeo-escenografia, en una posada en escena “taronja” i minimalista. Sota la direcció d’Alex Guerra, la ballarina italiana Sandhya Nagaraja i el ballarí Pere Bodí, junt amb Jose Gabriel Guaita al piano i Marina Zarzoso al violoncel, ens porten a una reflexió i relectura de les senyes d’identitat d’un poble.

Taronja-Sempre esdevenint és relacionar-se amb un lloc, contemplar un paisatge, entrar en un territori amb la finalitat de captar els elements, convertir-los en propis i formar part d’aquest.

La proposta consisteix a traçar una composició coreogràfica paral·lela al territori de Faura, afrontant qüestions d'identitat per a crear una sèrie de mapes corporis. La coreografia combinada amb la música de Debussy i d’Arvo Pärt, dialoguen amb vídeo imatges locals per a una relectura de l'ambient i el seu entorn.

En aquesta proposta la naturalesa humana s'entrellaça amb la naturalesa física del món que ens acull i penetra. Com explica el coreògraf Alex Guerra, “observant els mapes geogràfics i les figures humanes, els carrers es converteixen en l'artèria, i una simple mirada, pot contenir un oceà sencer amb la seua fauna inquieta, com si el cos humà fóra un origami i s'obrirà al paisatge, als planetes i, perquè no, a tot l'univers”.

Com contínua explicant Alex, “Taronja se centra en el nomadisme, un raonament experimental d'estar en el món, sobre travessar o romandre en un lloc, contemplar-lo i crear a partir de les potències que habiten el paisatge. El meu interès està en el fet que es produïsca una especial atenció que incloga una pluralitat de punts de vista. Posant en evidència una relació que connecte la sensibilitat i el món circumdant per a percebre, de tant en tant, aquella que apareix com una urgència”.